Pot la tecnologia ser realment una aliada de la justícia social?

La revista digital WWWhat’s New, el prestigiós mitjà especialitzat en innovació, ciència i tecnologia, va publicar el 29 d’agost de 2025 un article que reflexiona sobre com la tecnologia pot esdevenir una eina transformadora per promoure la justícia social i l’empatia a les nostres comunitats.

A continuació, presentem un resum de les principals idees que recull aquest article, amb l’objectiu d’apropar les seves reflexions a la nostra comunitat de LinkedIn. I al final, algunes preguntes.

Educació personalitzada mitjançant Intel·ligència Artificial

En aquest context, les innovacions en educació també juguen un paper clau. Un exemple és el projecte MindCraft, que actua com a tutor virtual, capaç de detectar fortaleses i mancances de cada estudiant per adaptar els continguts segons les seves necessitats individuals. Aquest enfocament transforma els desafiaments de zones amb recursos limitats, permetent que els estudiants tinguin accés a una educació de qualitat sense importar la seva ubicació.

De fet, MindCraft ja és una realitat com a model teòric i experimental amb tutors virtuals basats en IA capaços de personalitzar l’aprenentatge i oferir mentoratge a estudiants de zones rurals de l’Índia, amb l’objectiu de reduir la bretxa educativa i garantir oportunitats més enllà de les limitacions geogràfiques.

Democràcia digital i participació ciutadana

Ara bé, la inclusió no es limita a l’àmbit educatiu. També en l’esfera política, les noves eines digitals estan renovant la participació ciutadana mitjançant plataformes que permeten opinar, proposar i monitorar la gestió pública de manera més directa i transparent. És com si existís una plaça pública digital oberta les 24 hores, on totes les veus —especialment les històricament marginades— troben un espai per ser escoltades.

Un exemple és Decidim, una plataforma digital de codi obert impulsada inicialment per l’Ajuntament de Barcelona que permet a la ciutadania participar en consultes, debats, pressupostos participatius i processos de presa de decisions de manera transparent i oberta. Amb el temps, el seu ús s’ha estès a altres ciutats d’Europa i Amèrica Llatina, convertint-se en un referent internacional de democràcia digital participativa.

Autonomia sobre les nostres dades personals

Tanmateix, aquest nou escenari d’obertura també planteja un repte crucial: el control de la informació personal. L’autodeterminació digital, impulsada pel Fòrum Econòmic Mundial, busca que les persones decideixin de manera conscient quines dades comparteixen i amb qui. Eines per visualitzar, revocar permisos i editar informació esdevenen essencials per enfortir la sobirania digital individual.

Un exemple clar és el Panell de control de privacitat de Google (Google Privacy Dashboard). Des d’allà, qualsevol persona pot veure quines dades s’han recopilat (historial d’ubicacions, cerques, activitat a YouTube…), revocar permisos a aplicacions o serveis vinculats i editar o eliminar informació que ja no vulgui compartir.

Design Justice i sostenibilitat des del disseny

En paral·lel, sorgeix la necessitat de preguntar-se com es dissenyen aquestes tecnologies. L’enfocament de Design Justice, defensat per activistes com Sasha Costanza-Chock, sosté que tota tecnologia hauria de crear-se des d’una perspectiva d’equitat, justícia social i sostenibilitat ambiental. Plantejar preguntes com —per a qui? qui en queda fora? amb quin impacte ambiental?— és tan crucial com assegurar que els productes funcionin bé.

Tecnologies comunitàries per a economies solidàries

Finalment, no podem oblidar el paper de les iniciatives nascudes des de la base. Des de programari lliure fins a plataformes cooperatives i monedes digitals comunitàries, existeixen ecosistemes tecnològics dissenyats per i per a les comunitats. Aquests models, alineats amb la justícia generativa, apoderen les persones no només com a usuàries, sinó com a cocreadores de l’entorn digital que volen habitar.