Apagada general. De què no podem prescindir a l’oficina?

Ahir, una apagada general va paralitzar bona part del país. Oficines a les fosques, comunicacions interrompudes, reunions ajornades… i la realitat de la nostra dependència tecnològica va quedar palesa.

A vegades, no ens adonem de tot el que donem per fet fins que, literalment, se’ns apaga el món. Però, si ho mirem amb perspectiva, aquests imprevistos també són una oportunitat per preguntar-nos què és realment imprescindible per al bon funcionament d’una empresa.

1. L’energia (i alternatives per garantir-la): Sense llum tot s’atura. Disposar de sistemes de contingència i de plans d’actuació és essencial per assegurar que les activitats no s’interrompin i que les persones puguin continuar treballant amb seguretat.

2. Les comunicacions: Les eines digitals són el nostre principal canal per col·laborar, informar i organitzar-nos. Sense comunicació, no només es paralitza la feina, sinó que es genera incertesa. Redescobrir canals presencials o plans alternatius és clau.

3. L’espai i el confort bàsic: Més enllà de la productivitat, el confort físic (llum, temperatura, accessibilitat) garanteix la salut i el benestar. L’espai de treball ha d’estar pensat per ser inclusiu i segur per a totes les persones, també en moments d’emergència.

4. Les persones: Per damunt de tot, en el cas de la Fundació FIL, allò que mai falla són les persones. Ahir vam veure com malgrat l’imprevist tècnic, tot seguia endavant. La capacitat d’adaptació i la voluntat de donar suport als companys són els veritables motors que mantenen viva una activitat, fins i tot en situacions límit. Perquè en una organització com la nostra, amb la inclusió laboral com a pilar fonamental, ja sabem que cada persona aporta un valor únic. Les crisis, com l’apagada d’ahir, són recordatoris que la diversitat, també la diversitat d’habilitats, perspectives i fortaleses personals ens enriqueix i ens fa més resilients com a equip i com a comunitat. No en va, els nostres valors són compromís, inconformisme, aprenentatge i humanitat.

Construir espais de treball inclusius no és només una qüestió d’igualtat: és una estratègia real per ser més flexibles i més capaços d’afrontar qualsevol desafiament. A més, a nivell social, les fundacions o empreses socials com FIL, són essencials per promoure la cohesió social i millorar les condicions de vida dels grups desfavorits.

I ara què?

El que ha quedat molt clar és que situacions com les d’ahir, malgrat la bona actitud i predisposició de les persones, situen les empreses en una posició “delicada”. L’apagada general del 28 d’abril de 2025 ha posat de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i la necessitat d’adoptar mesures per evitar futures interrupcions massives del subministrament elèctric.

Segons El País, l’impacte màxim teòric podria arribar als 4.500 milions d’euros, equivalent al PIB diari del país. No obstant això, els analistes consideren que les pèrdues reals seran considerablement menors, ja que el tall elèctric va ocórrer avançada la jornada laboral i va durar entre sis i deu hores,

Mesures per evitar futures apagades

L’apagada posa sobre la taula la necessitat de modernitzar la xarxa elèctrica espanyola, especialment en un context de creixent dependència de les energies renovables. Ja fa uns quants anys, com expliquen a Vilaweb, Francesco Starace, director general d’Enel, l’elèctrica més gran d’Europa i propietària d’Endesa, va advertir que, per sobre del 70% de producció renovable, la gestió es complica i cal recórrer a sistemes d’emmagatzematge d’energia, com embassaments reversibles o grans bateries estacionàries. La xarxa elèctrica actual està dissenyada per a una producció centralitzada i necessita una actualització amb la creació de múltiples petites centrals renovables repartides pel territori. (VilaWeb).

Aquests esdeveniments subratllen la importància de reforçar les infraestructures energètiques i de continuar avançant cap a una transició energètica segura i sostenible.

Però, segurament, construir organitzacions resilients implica més que garantir recursos: implica invertir en la cohesió, en la inclusió i en l’adaptació continua. Només així podrem afrontar no només apagades puntuals, sinó qualsevol repte de futur amb garanties.

Perquè, quan fallen els sistemes, el que ens manté actius és la nostra capacitat de ser-hi, adaptant-nos, aprenent i sumant.